La María Zamora és la nostra protagonista d'avui. (Font de la imatge: M. Zamora)

María Zamora: “L’esport és la meva passió i li dono molta importància a la meva vida”

155 views

Parlem amb aquest gran talent esportiu de Pineda, que somnia amb arribar als Jocs Olímpics

Per María Moraza

María Zamora és una nena de 14 anys que va néixer a Barcelona i viu actualment a Sant Cugat del Vallès, a La Floresta. Entrena atletisme a la ONCE i a l’ISS L’Hospitalet. Té una discapacitat visual de naixement, anomenada miopia Nistagmus, però això no li ha impedit gaudir de l’esport i triomfar en diferents competicions: a Segòvia, Madrid i a València, a la categoria de sub-14. La seva és una clara història de superació personal i el seu somni és arribar als Jocs Olímpics.

A quina edat vas començar amb l’atletisme?

Vaig començar als 10 anys.

Per què vas escollir aquest esport?

Perquè sempre se m’ha donat molt bé l’esport i em deien que m’apuntés, encara que jo no ho tenia clar. L’entrenador d’atletisme que tinc ara m’animava a anar a competicions, un dia ho vaig provar, em va agradar molt i em vaig apuntar. També tenia una professora del col·legi que es diu Bea, que em va animar a apuntar-me a atletisme.

Tens pensat deixar-ho?

No, per res. De fet, m’hagués agradat començar abans.

Quantes proves hi ha a l’atletisme?

Hi ha llançament de pes, salt de longitud, salt de perxa, fons, llançament de javelina, llançament de disc, velocitat, triple salt i cursa de tanques.

L’esport m’ha ensenyat a superar-me a mi mateixa. A saber que puc amb tot, encara que en algun moment cregui que no.

María Zamora

Quina se’t dóna millor?

Si et soc sincera, jo diria que la que millor se’m dóna és el llançament de pes. També faig salt de longitud i el meu rècord és de 4m i 24cm. I en la prova de velocitat, faig els 150 metres en 23 segons.

Quant entrenes a la setmana?

A partir d’ara dimarts, dijous i algun dissabte.

Competeixes el cap de setmana?

Sí, però en temps de COVID-19 no competeixo sempre. És més difícil, depèn si és una competició professional o no.

Has fet algun rècord?

Estic a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs i he estat seleccionada dues vegades per la Concentració de la Dona i l’Esport. En totes les competicions he fet triplet d’or. I tinc el rècord d’Espanya en la meva federació de llançament de pes. He fet 8m 72cm amb una bola de 3kg.

El problema de la vista et dificulta en alguna cosa?

A mi personalment no em dificulta molt.

La competició m’ha ensenyat a preparar-me bé i a esforçar-me dia a dia per acabar aconseguint el meu objectiu.

María Zamora

Com has entrenat durant el confinament?

Al principi no em prenia els entrenaments molt seriosament però al final sí que vaig fer més esport. Feia el meu propi entrenament a casa el que em deia el meu entrenador.

Et costa compaginar el món de l’atletisme amb els estudis?

Depèn de la setmana. Si hi ha molts exàmens o treballs, sí. Em costa compaginar-ho perquè també practico altres esports, encara que em centro més en l’atletisme.

Quin altre esport practiques?

Golball. És un esport per cecs. Jugo tots els dissabtes o cada 15 dies. Consta de dos equips de tres persones, es juga amb una pilota de cascavells i amb un antifaç a la cara. Dues persones es col·loquen en els laterals i una al centre, s’ha de ficar gol entre les persones. En aquest esport es llança la pilota amb els braços i com tinc molta força, se’m dóna bé. Fins ara he participat a dues competicions de Golball a Madrid.

Què significa per tu l’esport?

Abans per mi l’esport no significava res, el practicava a l’escola però no li donava importància. Ara a l’introduir-me en aquest món, podria dir que és la meva passió i sí que li dono molta importància en la meva vida actualment. Quan vaig a entrenar, em serveix per a desconnectar de tot.

Quins valors creus que t’ensenyen l’esport i la competició?

A mi personalment l’esport m’ha ensenyat a superar-me a mi mateixa. A saber que puc amb tot, encara que en algun moment cregui que no. I a lluitar per a aconseguir els meus objectius, encara que em costi. I la competició m’ha ensenyat a preparar-me bé i a esforçar-me dia a dia per acabar aconseguint el meu objectiu.

Quin és el major repte a què t’has enfrontat en la teva vida?

No m’he enfrontat a cap repte fora del normal. Però una situació que em costa és aquesta, la d’haver d’estar sense competir ni portar el mateix ritme d’esport que abans, pel COVID. L’esport és la meva passió i li dono força importància. Haver de fer esport des de casa i no poder tenir les mateixes competicions que abans, podria dir que és una cosa que em costa i m’he d’aguantar.

Quan estic cansada a punt d’arribar a la meta penso que encara que jo senti que no puc més, sí que puc.

María Zamora

Què li diries a algú que estigués en la teva mateixa situació que tu, que potser tingués alguna dificultat física i que volgués dedicar-se a l’esport o complir els seus somnis?

Li diria que ho provés i que estic segura que no se’n penediria. Que fes el mateix que jo, que vaig a l’ONCE i m’agrada molt. Que intentés apuntar-se perquè val la pena. També li diria que la Federació paga tots els viatges quan vas a competir, que per això no cal preocupar-se i que la Federació et dóna moltes facilitats a l’hora d’entrenar. Així que no hi ha cap problema per provar a veure si t’agrada.

A mi personalment m’ha ajudat molt i he conegut a molta gent. Podria dir que són referents. A la Federació, per cert, es classifica en funció de la discapacitat que tinguis. Hi ha molts esports, com l’esquí alpí, el bàsquet amb cadira de rodes, el futbol per a cecs, golball, escacs, natació, judo … no només es fa atletisme, així que tenen diverses opcions per provar.

Què creus que és el més important per a competir?

Per a mi seria preparar-te bé. Fer bé els entrenaments que et planteja l’entrenador i no perdre les ganes. Que encara que competeixis i no aconsegueixis els teus objectius, has de seguir endavant, i no cansar-te de lluitar per a aconseguir el que eren els teus objectius. Sempre tindràs més competicions, no has de quedar-te amb aquella en què no vas aconseguir el que volies.

La Maria fent el triple salt. (FONT DE LA IMATGE: PRÒPIA)

Quines persones han estat els teus grans suports al llarg d’aquests anys de competició?

Sobretot els meus pares, familiars i els meus entrenadors, l’Antonio Blanco i l’Aurora. I una persona que voldria citar, que també em va donar molt suport, és la Bea, la professora d’Educació Física a Pineda.

Parla’ns sobre com et sents quan estàs esgotada, però estàs a punt d’arribar a la meta. En què penses?

Quan estic cansada a punt d’arribar a la meta penso que encara que jo senti que no puc més, sí que puc. I que encara que no aconsegueixi el meu objectiu en aquesta prova, no em rendeixo perquè sé que ho aconseguiré si em segueixo esforçant. Jo sempre penso que jo puc arribar on vulgui si m’ho marco com a objectiu.

La Maria en una cursa d’atletisme. (FONT DE LA IMATGE: PRÒPIA)

Quin és el teu somni i com t’agradaria veure’t d’aquí a 10 anys?

El meu somni seria arribar a algun campionat de món o arribar a alguns Jocs Olímpics. D’aquí a 10 anys m’agradaria tenir la carrera d’INEF per a poder ser entrenadora d’atletisme o alguna cosa relacionada amb l’esport.

A una competició de llançament de pes. (FONT DEL VÍDEO: PRÒPIA )

Redactors juniors

close

El més recent