Lua Rincón, jove cantant: “Les coses no han de sortir sempre bé a la primera, però això no significa que no sortiran mai”

La Lua s’ha iniciat fa poc al món de la música, i actualment està rebent formació de cant, arts escèniques i ball

Per: Júlia Conde i Leyre Izurza

Lua Rincón Vilor és una jove estudiant de 16 anys que va néixer a Barcelona. Està a la
acadèmia d’arts escèniques Cococomin de la província barcelonina, la mateixa a la qual va
estar Chanel, l’última representant d’Espanya a Eurovisión. Un dels seus somnis és
dedicar-se al món de les arts com la música, i hem parlat amb ella per endinsar-nos en la
seva vida.

Què és per tú la música?

Per a mi la música és una forma d’expressar, de buscar-li paraules o melodies a sensacions
que de vegades no puc o no sé com verbalitzar. És una manera de conectar directament
amb la gent del meu entorn però sobretot de conectar amb mi mateixa.

Com i quan vas descobrir que t’agradava cantar?
Sempre des de ben petita m’havia agradat tot el que tenia algun tipus de relació amb la
música, en especial cantar era una cosa que em cridava moltíssim l’atenció. Però no va ser
fins que un estiu a Platja d’Aro, en un càmping al qual vaig cada any, vaig cantar i les meves
amigues a l’escoltar-me em van dir que se’m donava bé. Va ser aquí quan realment em vaig
adonar que m’agradava cantar i que era el que sense voler-ho es convertiria en la meva
passió.

Has pensat dedicar-te professionalment?
Sí, de fet moltes vegades. Actualment estic fent batxillerat social però tinc els meus estudis
a part d’arts escèniques. En aquest moment no em sento segura per abandonar tot i intentar
dedicar-m’hi professionalment però per a res és una cosa que deixaré de banda, ja que en
un futur no descartaria la possibilitat de fer-ho.

Quina va ser la teva primera experiencia sobre un escenari?
La meva primera experiència com a tal va ser el mateix estiu que vaig descobrir que
cantava. Al càmping que he comentat abans se’m va donar l’oportunitat de fer un mini
concert i no la vaig desaprofitar.

Qui es el teu referent dins de la industria musical?
És cert que en quant a estil de música m’agrada molt Aitana, però pel que fa a referents que
considero que hagin lluitat i posat tot el seu esforç per aconseguir l’èxit que tenen ara mateix
podria dir Rosalía. Encara que la seva música no sigui gaire d’acord amb el meu estil, és
una artista que va confiar en ella mateixa des del principi i va estudiar tot el que va poder i
més en relació a la música, per poder compondre, produir, dirigir els seus propis videoclips. .
. És una cantant molt completa, que si s’ha guanyat el mèrit que té dins de la indústria
musical.

Com et vas sentir al cantar la cançó que representaría al nostre país a Eurovisión, al
teatre d’Olesa?

Afortunada, molt afortunada per suposat. Que se’m donés l’oportunitat de cantar en un
teatre com és La Passió davant de 1. 400 persones, retransmès en mitjans televisius i
donant suport a la nostra representant des del seu poble, va ser una cosa que relament mai

hauria imaginat. Em sentia en un somni i es del cert que és una experiència que sempre
recordaré.

La Lua actuant per primera vegada professionalment sobre un escenari. Font: Instagram @lua.rincon

Estàs dins de l’escuela d’arts escèniques Cococomin, quines asignatures realitzes a l’escola? 

Dins de l’escola faig totes les modalitats possibles que es poden trobar dins d’un musical. Pel que fa a dansa faig: jazz, claqué, hip hop i ballet. Altres matèries que també m’imparteixen són teatre i cant. 

A quina edat vas començar a ballar? Què et transmet o que aporta a la teva vida el ball? 

Els meus sentiments i sensacions quan ballo són molt semblants a quan canto. Igual que el cantar, ballar és una cosa que sempre he fet des de ben petita, no de manera “professional” com ara, però si que des dels 9 anys vaig començar a anar a una acadèmia de dansa del poble. 

Ballar és expressar amb moviments el que sents a dins, potser són sentiments que no saps distingir i el fet de ballar t’ajuda a canalitzar-los en una manera d’expressió que personalment em sembla molt bonica. D’altra banda, també et pot aportar una seguretat i força en tu mateixa que moltes vegades ni ets conscient que tens dins teu.

A les teves xarxes socials hem vist que estàs en una agència, com van contactar amb tú? 

Les xarxes socials és un instrument que m’ajuda moltíssim a donar-me a conèixer i així és com l’agència va aconseguir contactar amb mi. Si que és veritat que vaig tardar un temps a signar el contracte, ja que tant jo com els meus pares no sabíem com funcionava ni el que era millor per a mi. 

També a les xarxes, t’hem vist actuar en alguna secuència, com ha sigut l’experiència? 

Actuar és un àmbit en el qual jo no estava molt familiaritzada però gràcies a l’escola d’arts escèniques i anar adoptant coneixements, vaig gaudir al màxim de l’experiència i adonar-me que també era una altra nova disciplina que m’encantava. 

Cómo compagines els teus estudis amb el desenvolupament de la teva vida professional? 

Amb molta organizació, al estar estudiant els caps de setmana fora de casa necessito portar-ho tot molt al día per que res se m’escapi. 

Què sents al cantar davant de bastants persones als teus bolos? 

Emoció sería la paraula que definitivament utilitzaria. Quan veig que hi ha gent que vé a veure’m cantar a bolos em recorre una emoció e ilusió indescriptible. No podría estar más agraïda.

Lua cantant en un dels seus primers bolos amb el seu company. Font: Instagram @lua.rincon

Toques algún instrument o tens pensat aprendre a tocar algún? Si es que sí, quin? 

Vaig estar asistint a un curs de guitarra, per tant, sé coneixements bàsics sobre ella. En quant al piano, se el just per acompanyar-me amb uns quants acords mentre canto. Es cert que m’encantaría saber moltíssim més sobre aquests dos instruments i de cara a un futur m’encantaría aprendre més. 

Com et veus en un futur? 

És una pregunta que se’m fa un tant difícil de respondre. Però si hagués de dir alguna cosa m’encantaria que de cara al futur pogués estar dedicant-me a la música que és el que realment m’apassiona. 

Quin consell donaríes a persones que vulguin intentar assolir el seu somni de ser cantant? 

Sens dubte els diria que es formin, que adoptin molts coneixements en quant a la música però sobretot que confiïn en el procés i en ells mateixos. Tot i sabent que em queda moltíssim que aprendre i viure els diria que és molt important no rendir-se a la primera, les coses no han de sortir sempre bé la primera vegada que ho intentem però això no significa que no hagin de sortir mai. Pot ser un camí que moltíssimes vegades és difícil i dur, com tot al final, però després que al final tot esforç té la seva recompensa per petita que sigui.