La setmana santa Zamorana, la millor d’Espanya
Per Marta de la Higuera
No fa ni dues setmanes que va començar la Setmana Santa, però no una qualsevol, sinó que la millor Setmana Santa que he viscut mai.
Vaig anar amb una amiga molt especial. I vam ser allà des del diumenge de rams fins al diumenge de resurrecció. És veritat que a Zamora, durant la resta de l’any no hi ha pràcticament ningú. Però és arribar aquesta setmana, i està ple!
En primer lloc, destaca per les seves marques d’identitat, com ara la devoció, la pietat, l’autenticitat, la sobrietat, el silenci (en comparació amb les de Sevilla que son molt més alegres i sorolloses), el respecte i la senzillesa amb què es viu tota la setmana, tant per part dels confrares com per part dels espectadors. A més, la música té un especial protagonisme a les processons.
A Zamora es celebren 45 passos processionals, és a dir, 45 passos entre el dijous anterior al Diumenge de Rams i el Diumenge de Resurrecció. La Setmana Santa d’allà, està formada per 17 confraries, entre les quals destaquen per antiguitat, o historietat, són les de la Vera Cruz, Jesús del Via Crucis, Hermandad de les 7 paraules, la del Silencio i la de Jesús Nazareno.
En segon lloc, cal destacar la bellesa de Zamora, amb el carrer de Santa Clara que et porta a tot arreu, la preciosa catedral, el famós museu on es troben tots els passos de Setmana Santa, les places i terrasses plenes de gent, l’ambient familiar, els arbres i les fonts, l’enorme biblioteca amb vistes a tot Zamora, el castell antic i finalment, l’immens i espectacular riu Duero que travessa tota la ciutat i que a la nit queda il·luminat pels llums del pont de pedra de Zamora.
Un altre aspecte curiós que em va encantar, és que darrere aquest pont, hi ha un camí amb les 14 estacions del Via Crucis. Però el més autèntic és que, com la mateixa ciutat, són molt senzilles i això fa que siguin el doble de boniques.
En la meva opinió, després d’haver viscut tot el que he dit en aquest text aquesta Setmana Santa a Zamora, penso que tant de bo tothom visqués un cop a la vida això, ja que s’aprèn molta cultura, al mateix temps que vius la Passió de Jesucrist de manera molt intensa, profunda i de veritat.
